Misma esencia diferent filosofia

quantes vegades s'ha sentit que el rap nord americà triomfa tant dintre com fora de les seves fronteres adquirint un reconeixement de talla mundial superior a qualsevol produït en un àmbit mes reduït com l'espanyol? massa, tantes que ja uneixo quan visita el youtube sense haver-lo pensat,escriu el titulo d'un hit tan famós del com no sap ni la mera traducció, per a tararear aquest ritme tan pegadizo i alhora tan precari per a la pròpia musica nacional, És per això que el rap espanyol s'ha concentrat en individualitzar-se apartant-se d'aquests videoclips on el sexe i el seny es donen de la mà en un entorn de riquesa made in USA. Comparar estils de fer rap no és comprensible doncs el rap des dels seus inicis adquirit fama per ser un estil de vida, basada en la veu critica a una societat insociable i incomprensible i dominada per la solitud de la persona, per això fer rap adquireix la mateixa essència es produeixi on es produeixi , però és aquí on ragui la diferència de l'individu, en haver o no haver adquirit veritablement aquesta essència, el que diferencia a un autor de qualsevol altre, el que li fa especial i únic. Per tot el comentat m'atreveixo a dir que el que fa millor o pitjor a un rapero és la força de la seva essència, mateixa essència, diferent filosofia, estil made in spain.